NO SÍ, SÍ, SINÓ QUE ROTUNDAMENT SÍ I ENCARA MÉS SÍ!

Raons per a una votació doblement afirmativa (des de la mirada del sistema educatiu)

Perquè és el primer cop en moltes generacions que àmplies capes de la població d’una part del país, la que correspon a l’actual Comunitat Autònoma Catalana (CAC), proposen la creació d’un estat propi, independent.

Perquè amb un estat propi podrem decidir quin és el model educatiu que volem, d’entrada català en llengua i continguts, però també perquè podrem treballar per un model educatiu laic, públic, de qualitat i gratuït sense la ingerència d’Espanya i dels seu governs.

Perquè cap jutge ni cap tribunal constitucional espanyol ens podrà dictaminar com han de ser les nostres escoles i instituts.

Perquè els currículums escolars els farem des d’aquí i no des del govern de torn que governi Espanya.

Perquè un cop independent una part del país, els processos cap a la independència i la reunificació dels Països Catalans seran molt més ràpids al País Valencià, a les Illes, a la Franja i, fins i tot, a la Catalunya del Nord.

Perquè la República catalana podrà ajudar tant internacionalment com internament aquelles organitzacions de la resta del país que quedin sota jurisdicció espanyola o francesa (o, fins i tot, italiana, en el cas de l’Alguer) i que treballin per un ensenyament en català, públic i de qualitat.

Perquè amb un Estat podrem acabar amb l’elitisme de les escoles estrangeres que s’estableixen al nostre país per acords que té l’Estat espanyol amb altres estats i que menyspreen un cop sí i un altre també la nostra llengua. A partir del moment de la independència, el català seria obligatori en aquestes escoles, si més no, com a assignatura (ara només ho és l’espanyol, com a llengua de l’Estat).

Perquè amb un Estat propi podrem obrir escoles catalanes a altres estats (si França té, per exemple, el Liceu o el Col·legi francesos de Barcelona, l’Estat català podrà obrir escoles pròpies a la Catalunya del Nord, o a Brussel·les o a l’Alguer o, fins i tot, a Madrid, per als fills, en aquest cas, dels nostres immigrants).

Perquè amb un Estat català docents d’aquí, mitjançant acords bilaterals, podran anar a fer classe, per exemple, a l’Alguer o a la Catalunya del Nord, a canvi que els estats que encara tenen potestat en aquests territoris catalans ens enviïn professors que ensenyin aquí francès o italià.

Perquè volem un aposta per un ensenyament en què el català sigui la llengua vehicular principal, però que treballarà pel plurilingüisme efectiu de tot el nostre alumnat.

O ARA O MAI, els estudiants decidim Sí i Sí!